S’artista famadu de Ortzai in cherta de paràulas antigas

«Cada borta intendia faeddos istropiados comente “cuginu” e “iscarpas”» Su contu de Enrico Piras: dae sas pinturas in Tàtari a su vocabulàriu de bidda 

ORTZAI . Su sestu de unu vocabulàriu in limbas minoritàrias no est sa matessi cosa de una regorta de faeddos iscritos cun s’idioma istatale. In Sardigna gente meda at dadu s’agiudu suo cun volumes reconnotos e de valore, ponende a cumone belle totu cantos sos èsitos locales de una matessi paràula e finamentas dende inditos terminològicos (pensemus a su de Rubattu chi ponet finamentas sa tradutzione in inglesu, frantzesu, ispagnolu e tedescu).

In su matessi tempus tenimus una proposta de istandard chi dae su 2006 ghiat a sos chi punnant a una limba natzionale.

Ma si in contu de lèssicu galu no amus un’òpera cumpleta chi diat sustegnu màssimu a sa limba sarda comuna (a livellu ufitziale tenimus petzi unu glossàriu isperimentale), oe b’at chie pensat siat de giudu a chircare in sas intragnas de sas biddas pro cuntrastare su domìniu de s’italianu in sas allegas.

«Su sardu est una limba – nos contat Enrico Piras de Ortzai – e comente totu sas limbas tenet sos dialetos suos. Su dialetu meu est oramai cundidu dae s’italianu. E pro custu motivu apo pensadu, dae tempus, de publicare unu vocabulàriu italianu-ortzaesu e ortzaesu-italianu».

Comente a nàrrere chi no est s’istandard unitàriu a cundennare sa limba nostra. Comente a nàrrere chi limba unificada e dialetos podent sighire su matessi caminu agiuende·si pari-pari.

Piras, in prus de èssere un’artista famadu, autore de òperas pintadas a ògiu e de intzisiones (ma finamentas espertu de numismàtica e ideadore de mustras e eventos) donat duncas a sa terra sua una faina noa pro chi siant sos prus giòvanos a sighire in s’amparu de sa limba sarda.

«Nch’isto in Tàtari dae su 1949 – at annantu Piras, classe 1931 – a cada borta chi recuia a Ortzai intendia faeddos istropiados comente “cuginu”, “iscarpas”. E àteros. Pro custu apo detzisu de mi cunfrontare cun sos prus mannos de sa bidda in cherta de sas paràulas nostras finas a nche cròmpere a custu libru. Unu traballu essentziale, chi no est cumpletu, ma chi podet agiuare».

E s’agiudu de Enrico Piras est dòpiu.

«Custu libru (publicadu dae Edes de Tàtari, ndc) mi l’apo fato a contu meu, su dinare bi l’apo postu deo e su balàngiu est totu pro sa Croce Azzurra».


E custa no est s’ùnica òpera benèfica de s’artista ortzaesu.

«Carchi annu a como b’ant fatu unu calendàriu cun sos pastellos meos». In intro de su libru finamentas aneddòtica e «contos chi pertocant sa vida de Carmelo Floris, chi pro mene fiat unu segundu babbu».

TrovaRistorante

a Sassari Tutti i ristoranti »

Il mio libro

NARRATIVA, POESIA, FUMETTI, SAGGISTICA

Stampare un libro risparmiando: ecco come fare