Su questo sito utilizziamo cookie tecnici e, previo tuo consenso, cookie di profilazione, nostri e di terze parti, per proporti pubblicità in linea con le tue preferenze. Se vuoi saperne di più o prestare il consenso solo ad alcuni utilizzi clicca qui

Dae sa Baronia a Bartzellona sas chircas istòricas de Floris

In sos archìvios ibèricos sas acontèssidas de s’ùrtimu fèudu riscatadu  Su professore de Lodè: «Ozanu antitzipadore. B’at galu meda de iscobèrrere»

BARTZELLONA. Si Luisu Ozanu, cun sa tesi de laurea sua de su 1914, podet èssere cunsideradu s’antitzipadore de sos istùdios istòricos baroniesos, a su presente podimus nàrrere chi galu b’at de iscobèrrere, mescamente pro su chi pertocat s’edade mesana. Su fèudu de sa Baronia de Pasada, difatis, l’ant riscatadu a ùrtimu. «Su Rennu de Itàlia fiat giai costituidu». Faeddos de Jacu Floris, lodinu de su 1977, professore de Istòria medievale, paleografia e diplomàtica in s’universidade catalana de Bartzellona (Dipartimentu de istòria e archeologia).

Un’edade mesana prus chi non longa, duncas, cun unu sistema amministrativu, polìticu e fiscale belle su matessi in pagu prus o mancu seschentos annos.

Como, in sa bidda sua e gràtzias a s’interessu de sa Biblioteca comunale e de sas amministratziones tzìvicas intreveradas, podimus agatare unas cantas còpias de documentos agatados pro mèdiu de una chirca comintzada carchi annu a como. «Su documentu prus antigu chi si podet agatare in una domo de sa Ghenna de su Parcu (duas sunt sas chi sunt gestidas dae su Ceas Montalbo di Lodè) e chi atestat s’esistèntzia de sa bidda, est de su 1346. Cun custa carta de su 7 de maju de cussu annu, Pedru IV de Aragona infèudat su territòriu lodinu e àteros a làcana. S’ùrtimu chi amus agatadu est de su 1368 l’ant iscritu cando sos aragonesos fiant gherrende contra a sos giùighes de Arborea. Su re, mancari non possediat su territòriu, l’infeudeit su matessi».

Ma su chi s’agatat in sos archìvios ibèricos, e no in Bartzellona ebbia, est meda de prus. «Mancari non b’apat una chirca sistemàtica – galu Floris – sunt essidos a campu belle milli fògios de micro-istòria chi nos aberint una ventana de otanta annos intre su 1400 e su 1500. Semus faeddende de informatziones mai istudiadas e analizadas chi nos contant sa cuotidianidade in contu de fiscu, polìtica, ambiente de sos territòrios baroniesos».

E a su chirca chirca, Floris at agatadu finamentas su testamentu de Ugolino Visconti, ùrtimu giùighe de Gaddura e figura de importu «pro sa Baronia, sa Sardigna intrea e sos istùdios dantescos. Dante, in unu càntigu de su Purgadòriu, lu mutiat “Nin Gentil”. Ugolino si nche morgeit in Garteddi, in un’aposentu de su Palatzu giuigale chi non s’agatat prus».

Agatados finamentas documentos chi pertocant a Bitzi, comintzende dae su fascìculu intreu de su 600 subra de sa fundatzione de su muristene frantziscanu. «B'at galu cosa meda de nde bogare a campu dae cussos archìvios, ma est unu problema culturale. A primu tocat a bi crèere».