Sa bellesa de s’arte de su càntigu

Elisabetta Manca, 54 annos nàschida in Chieri (Torinu). Istat in Sardigna dae su 2003. Cantadora de òpera, mesusopranu; oe in die est maistra de cantu. Maistra, cando at adobiadu su càntigu lìricu?...

Elisabetta Manca, 54 annos nàschida in Chieri (Torinu). Istat in Sardigna dae su 2003. Cantadora de òpera, mesusopranu; oe in die est maistra de cantu.

Maistra, cando at adobiadu su càntigu lìricu?

«A 8 annos so andada cun babbu meu a su teatru Règio de Torinu a bìdere “Il barbiere di Siviglia”. So abarrada ispantada meda. Crèschida iscurtende mùsica lìrica in domo, ca babbu nde fiat amantiosu, cun su tempus apo cumpresu chi cussa fiat sa vocatzione mea».

E duncas, cales istùdios ais fatu?

«Intre sos cunservatòrios de Torinu e de Tàtari, mi so diplomada in càntigu Artìsticu e laureada in càntigu Teatrale. Apo frecuentadu acadèmias de àrchida e cursos ispetzìficos cun maistros famados comente a R.Scotto, R.Kabaivanska e G.Mastino».

Custa arte, cantas oras de traballu pedit?

«Totu est ligadu a sa resistèntzia de sa boghe e a s’aficu. S’incumentzat cun sos esertzìtzios pro caentare sa boghe, posca s’istùdiat s’ispartidu e s’istùdiat finas cun su pianista acumpangiadore. Serbint bator, chimbe oras a sa die».

In su càntigu, de fundamentu, ite b’at?

«Sa manera de torrare alenu paris cun sa consièntzia de comente s’impreat s’istrumentu de sa boghe. Ca s’istrumentu de su sonu est su corpus matessi».

Su càntigu, a est finas una terapia?

«Sena duda! Faghet bene meda a su corpus e sa mente. A cale si siat edade. Finas cando s’ant impèigos de saludu, fàghere esertzìtzios de càntigu, agiudat a afortiare s’alenu».

Su de cantare, a sa sotziedade, podet bisongiare?

«Tzertu. Ammentamus chi su càntigu sollìtzitat sa creatividade, sa connoschèntzia de nois matessi e de sos àteros. In prus est finas dissiplina ca s’istùdiat e si pràticat semper».

Su repertòriu bostru de cantadora, cale est istadu?

«Sighende sa crèschida de sa boghe, a su cumentzu cantaia su repertòriu de Mozart. Posca apo abratzadu su repertòriu de Rossini».

Carchi eventu de sa carriera bostra, a lu mentovamus?

«Apo cantadu in tzitades meda. Torinu, Parma, Casteddu, Tàtari, Luganu, Parigi. Ispantosa s’esperièntzia in Atsugi in Giapone. Apo registradu finas pro Rai Sat1 cun s’orchestra Bartolomeo Campagnoli».

E maistra de càntigu, comente b’est divènnida?

«Un’amiga cun problemas a sa boghe m’aiat pedidu agiudu. Iscurtende sa boghe nd’apo connotu impèigos, timbru e colore. So resèssida a l’agiudare a torrare alenu a manera curreta. Mi so serada chi podia trasmìtere a sos àteros su ch’ischia. In su 2003 apo cumentzadu a insinnare in privadu e in sas iscolas tzìvicas de mùsica».

Cale est su traballu de un’insinnante?

«Agiudare sos dischentes a cantare cun sa boghe issoro naturale, sena micròfono, torrende alenu a manera curreta pro gestire bene sa boghe. Si non s’imparat custu si faghet dannu mannu a sas cordas vocales e nde essint sonos chi no agradant».

Cun su tempus sa manera de istudiare est mudada?

«B’at una minetza pro s’incuru de sa boghe, sa de su mètodo “fai da te” impitadu meda dae sos giòvanos. Si chircant cursos, on-line, lestros lestros. Sa tecnologia agiudat petzi cando si connoschet s’istrumentu de sa boghe, si nono si faghent dannos».

Mègius prus talentu e paga tècnica, o a su revessu?

«Sa tècnica est una componente. Su talentu est netzessàriu paris cun s’interpretatzione ca su cantadore devet èssere finas attore. Apo dischentes coreanos e giaponesos perfetos in sa tècnica, ma benint a imparare comente si trasmitint sos sentidos e sas emotziones ligadas a su branu chi si cantat».

Càntigu paris cun emotividade, a cumbivint?

«S’emotividade est sinnu de sensibilidade manna. Mi tocat, comente maistra, de ghiare su dischente pro chi apat su controllu prenu de sos sentidos suos. Pro sa bellesa de su sonu est netzessàriu».

Dae sos cantautores, cales bisòngios sotziales s’iscòbiant?

«Cara a unu mundu semper prus in lestresa e virtuale, in sos ogros de chie iscriet testos musicales bido una profundidade chi, a dolu mannu, sa sotziedade est perdende. Sunt siddados sos chi chircant un’intimidade de s’anima pro si relatare».

Maistra, su càntigu pro bois it’est?

«Emotzione verdadera. Interpretende unu branu naschet unu ponte de sentidos cun su pùblicu e si pesat unu belu de bellesa funguda e ispantosa».

WsStaticBoxes WsStaticBoxes