Ogros e cantzones de duas terras

Adrià Martín-Mor est unu pitzocu catalanu innamoradu de sa Sardigna e de sas limbas suas. Gràtzias a sa trasmissione “Adrià beni cun me”, cada domìniga mangianu in sa de tres retes Rai, podimus...

Adrià Martín-Mor est unu pitzocu catalanu innamoradu de sa Sardigna e de sas limbas suas. Gràtzias a sa trasmissione “Adrià beni cun me”, cada domìniga mangianu in sa de tres retes Rai, podimus sighire su biàgiu suo peri s’ìsula in furgone. E sas chidas coladas est essidu finamentas su discu suo, “Lo somrís de la magrana”, est a nàrrere su risu de s’arenada. Mùsica catalanosarda, narat isse etotu. Tradutore e ativista digitale cun s’assòtziu Sardware, l’amus intervistadu pro faeddare de totus custas fainas suas, ma finamentas pro cumprèndere su venidore nostru e de su sardu pro mèdiu de sos ogros de un’istràngiu.

Salude Adrià, b’at gente meda chi t’est connoschende gràtzias a sa trasmissione televisiva. Comente est chi naschet?

«Su programma naschet gràtzias a s’impinnu de chie b’at postu energias e dinare pro chi s’amparet su patrimòniu linguìsticu sardu. Semus cuntentos mannos de comente sa gente l’est retzende, est a nàrrere cun su matessi entusiasmu chi b’amus postu nois faghende·lu».

Tue faeddas in sardu cun sa gente chi atopas in caminu, ma b’at finamentas chie ti rispondet in italianu ebbia.

«Beru, semus in emergèntzia linguìstica, ma b’at grandu otimismu. Tocat a dare visibilidade a sas initziativas chi a bisu nostru mèritant e lu faghimus chirchende unu puntu de vista plurale e pro nudda folclorìsticu. Oe s’impreu de una limba minorizada est un’atu de resistèntzia polìtica».

Faedda·nos de su discu tuo.

«A comintzu cheria fàghere ebbia una cantzone pro cada puntada. Ma a pustis apo pensadu a unu discu e gasi est nàschidu “Lo somrís de la magrana”. L’apo iscritu in Sardigna in parallelu a sa registratzione de sas puntadas de su programma televisivu e posca l’apo registradu in Catalùnnia cun musitzistas chi ammiro».

Comente bi podimus lòmpere a custu traballu?

«Sa distributzione de “Lo somrís de la magrana” si nch’istèsiat dae sa lògica de su capitalismu musicale chi t’isbòidat sas butzacas ebbia. Pro custu tenet una lissèntzia de cultura lìbera: chie cheret si lu podet iscarrigare in manera lìbera dae su situ adriamusic.cat. Unu cras mi diat agradare carchi data in Sardigna e finamentas unu documentu multimediale a concruos de sa tourneè pro mustrare s’istima de unu furisteri pro custa terra. E finamentas pro fàghere connòschere sa Sardigna in foras».

Faeddende e cantende ti nch’acùrtzias a una pronùntzia sarda meridionale, ma sos testos sunt in limba sarda comuna. Una cosa naturale, no?

«In totus sas initziativas chi fatzo m’agiudant meda unu curretore ortogràficu che a su Cros e unu tradutore automàticu comente Apertium. Sunt trastes chi agiudant meda fintzas a sa limba matessi e sunt fainas chi tenent mèritu. In generale cale si siat àtera initziativa pro su sardu est meritèvole. Però est beru chi sa chistione de s’istandard est de importu mannu e pro seguru tocat a traballare a tales chi cada unu, chie si siat, s’intendat còmodu cun s’impreu de unu modellu de limba. Custu est su chi semus chirchende de fàghere cun Sardweb, s’assòtziu de ativistas pro sa limba sarda».

Conca a sa serrada, a podet èssere sa tzitade de S’Alighera unu ponte intre duas terras unu tempus inimigas e como sorres, sa Sardigna e sa Catalùnnia?

«Emmo. L’Alguer est a beru unu ponte intre custas duas terras. Penso a una regorta pòstuma de iscritos de Antoni Simon Mossa, unu de sos intelletuales mannos de Sardigna, unu de sos babbos de s’indipendentismu modernu. Cussu libru s’intìtulat “El pont retrobat” e s’Alighera est una metàfora de custu ponte. Sa proposta polìtica sua fiat de una federatzione de istados mediterràneos intre Sardigna, Còrsica e Països Catalans».

Una Corona mediterraenea inter pares, duncas?

«Eja. S’istòria de is natziones nostras non podet èssere contada sena fàghere riferimentu a su colonialismu e a sas dominatziones de su tempus coladu; però est finamentas beru chi b’at un’àtera istòria fata de cuntatos: Simon Mossa matessi aiat connotu in Roma intelletuales catalanos esiliados; sa famìlia de Lionora de Arborea fiat nàschida a pagos chilòmetros dae Bartzellona; e Bartzellona tenet oe una comunidade sarda bastante manna. Inoghe b’at gente meda sardo-catalana chi est pesende sos fìgios in ambas limbas. Custa gente est s’ispera de sos pòpulos nostros, de sas terras nostras».

WsStaticBoxes WsStaticBoxes