“Sa scena sarda” movet in sa rete

Sa Scena Sarda. Est a nàrrere impuntza e megàfonu pro sa mùsica in Sardigna. A su presente custa esperièntzia est unu portale in rete cun noas e rubricas, retzensiones de discos e cuntzertos contados,...

Sa Scena Sarda. Est a nàrrere impuntza e megàfonu pro sa mùsica in Sardigna. A su presente custa esperièntzia est unu portale in rete cun noas e rubricas, retzensiones de discos e cuntzertos contados, eventos marcados in calendàriu e finamentas initziativas semper in favore de s’iscena. Issos etotu preferint a si definire “Agit-Prop”. Agitatzione e propaganda, duncas, chi dae carchi annu sunt s’alfa e s’omega de sa missione issoro. Nd’amus faeddadu cun Luca Garau e Simone La Croce (su redatore cabu), duas pinnas de sa redatzione de “Sa Scena”.

Cando naschet su progetu?

«“Sa Scena Sarda” naschet su 2017 cun Daniele Mei, su diretore, e Daniela Schirru, sa segretària de redatzione».

Faeddade·nos de su traballu de redatzione.

«Est unu traballu colletivu. S’agiudu est pari-pari e, in antis de publicare, cada unu de nois curreget su chi s’àteru iscriet ca punnamus a artìculos de calidade».

E chie totu seis?

«In prus de nois duos e de Daniele e Daniela bi sunt àteros tres redatores: Luigi Buccudu, Claudio Loi e Marco Cherchi. Sa gràfica de su situ est a incuru de Giuseppe Lorrai e su chi tirat sas fotografias peri sos cuntzertos est Daniele Fadda. A su presente semus nois. In custos annos b’at àpidu chie no at pòdidu sighire pro more de su traballu suo, ca semus totu cantos voluntàrios in custa faina, e chie est intradu a nou».

Ma iscena musicale, in Sardigna, a bi nd’at?

«Un’iscena ùnica non bi l’amus. B’at paritzas iscenas minores e bene connotadas chi faghent cosas de grandu calidade. In prus sa nostra no est una realidade metropolitana in ue b’at gente meda chi suportat s’iscena sua. Però podimus nàrrere chi b’at iscenas prus chi no ativas in Tàtari e in Casteddu».

E sa màdrighe sarda a b’est in custas iscenas?

«Mah, si nche lassamus a banda s’undada de sos annos 90 cun Kenze Neke, Mogoro Posse, Balentia sarda, Dr. Drer, Sa Razza Posse e àteros, podimus nàrrere chi a su presente sa sardidade non paret essende a campu che a tando. Est una fase, ma non naramus chi at a èssere semper gasi. Giai oe tenimus esperièntzias chi cundint sa mùsica issoro cun chistiones ligadas a s’insularidade, comente sos isperimentales Freak Motel, e a sos efetos de s’industrializatzione fartosa de su Màrghine, comente sos iscurigosos Hermetic Brotherhood of Lux-Or. In prus b’at gente che a Paolo Angeli e Arrogalla chi annoat sas sonoridades nostras».

Oe est finamentas prus fàtzile a produire mùsica, beru?

«Naramus chi est prus pagu onerosu. In antis non podias fàghere a mancu de un’istùdiu, de unu fònicu. Si podet produire cosa meda ma devimus dare cara a sa calidade e no a sa cantidade ebbia».

A s’imbesse e prus difìtzile a sonare live.

«Tocat a bìdere dae como in susu finamentas s’evolutzione de sas normativas in contu de seguresa e non pensamus chi sos cuntzertos ant a torrare su 2021».

E tando?

«Chie sonaiat bi l’at sighida sonende, mancari in streaming. Sa chistione est: cale est su ruolu de su pùblicu? Finas a sa lòmpida de sa pandemia, sos cuntzertos aiant un’àtera funtzione, in prus de s’esecutzione live: sos de su pùblicu podiant comporare sos discos bèndidos in cue etotu. Como a bellu a bellu s’est faghende logu s’idea de pagare pro bìdere unu cuntzertu in streaming».

Digitale e suportos fìsicos, bèndidas e like. Ite b’at de nou?

«S’Lp est torrende, est unu formadu galanu chi non podet mancare a su fetitzista de sos suportos, ma est craru chi oe in die sas etichetas discogràficas pigant in cunsideru finamentas sas reatziones in sas prataformas digitales».

Torrende a bois, progetos noos?

«Amus collaboradu dae pagu cun su fèstival “Isole che parlano” de Paolo Angeli e luego amus a èssere un’assòtziu de promotzione sotziale. Amus a sighire s’òpera de divulgatzione, ma amus finamentas a organizare eventos e dibatas. Si bi pensamus, de mùsica bi nd’at meda, in paritzos la sonant e in paritzos l’iscurtant. Ma si nde faeddat pagu, francu in custu perìodu chi, obtorto collo, nos est ponende a meledare. Cherimus a nde faeddare totus paris. A custa iscena musicale sarda li mancat sa comunicatzione, li mancat sa contaminatzione. Sos musitzistas faeddant pagu intre issos. E pro custu chi nos agradat s’idea de s’Agit-Prop, bastante ambitziosa, ma netzessària pro nche barigare su provintzialismu atuale».

WsStaticBoxes WsStaticBoxes